Jo, robot

Parasite God
"–Mireu-vos –digué finalment–. No ho dic pas per ganes de menysprear-vos, però mireu-vos! Sou fets d'un material tou i feble, sense duresa ni força, que depèn energèticament de la ineficient oxidació del material orgànic... com això... –Assenyalava amb dit desaprovador allò que quedava de l'entrepà de Donovan–. Periòdicament, heu de passar a un estat de coma i la mínima variació de temperatura, de la pressió de l'aire, d'humitat o d'intensitat de radiació, altera la vostra eficiència. Sou éssers provisionals.
>>Jo, en canvi –prosseguí–, sóc un producte acabat. Absorbeixo energia elèctrica directament i la utilitzo amb gairebé un cent per cent d'eficiència. Estic compost d'un metall dur, estic conscient de manera contínua, i puc suportar amb facilitat canvis ambientals extrems. Aquests són fets que, al costat de la proposició evident que cap ésser no pot crear un altre que li sigui superior, converteixen les vostres hipòtesis sense cap ni peus en no-res.
Isaac Asimov - Jo, robot