1r dia d'escola

Parasite God
Oh desgracia, oh curel destí; ahir va ser el primer dia d'escola d'en Josep Maria. Pel matí va ser un matí com els matins de cada dia al dematí, la seva mare el va lleva a cops de barra de pa de quart després d'avisar-lo durant tres quarts d'hora. Després al bany, on encara no ha entès que les necessitats humanes hagin de ser necessàriament fetes en un lloc destinat a elles i això el pertorba. Es per això que prefereix sortir al carrer a fer-ho als arbres, malgrat cada cop la senyora Joana del tercer quarta li tiri galledes d'aigua bruta i l'hagi denunciat a la policia nombroses vegades. Pobre... no sap el què es fa en Josep. A l'hora d'esmorzar no hi té cap problema ell, si hi ha alguna cosa que li agrada de veritat és menjar, però sense forquilla ni cullera, fins i tot no repara en beure la llet de la taula directament quan es vessa del got, sembla que hi té més traça. Sa mare amb tot l'amor i el mal gust del món l'ha vestit. Però en Josep Maria tampoc entén el fet d'haver de dur roba si és estiu i fa calor. Només sortir de casa se l'ha tret tota i ha fet cap cap a l'escola. Ja li ha costat prou de trobar l'escola (situada dos cruïlles darrera de casa seva. Que encara li ha costat més de saber on havia d'anar en arribar-hi. Però ja el coneix gairebé tot el poble i l'escàndol d'anar nu pel carrer feia que la gent li anés indicant de seguida on havia d'anar sense preguntar ell res ni res d'això. Ha arribat 2 hores tard a classe, però ell encara no entén què és això del temps i menys per a què serveix un rellotge, l'últim que va tenir a les mans va acabar sense corretja perqiè era de pell. A classe els seus companys no han trobat estrany que anés nu perquè encara tampoc tenen assimilats els tabús de la nostra societat, com en Josep. Però en entrar a classe la professora i veure aquell cos adult tal com el van dur al món jugant a cotxes amb la resta de nens ha fet un crit que ha sobresaltat a l'escola, l'hospital del costat, el geriàtric i el cementiri i tot. En Josep com és natural també s'ha endut un ensurt de mort i ha sortit corrent per la porta tot cridant i estirant-se els cabells, rebolcant-se puntualment pel terra. Sort del conserge i la dona de fer feines que tots dos estan prou ben cuidats i l'han pogut reduïr sense gaire esforç. Les bates de classe no li entraven i li han posat un mono blau que és l'únic que han trobat en tota l'escola. A partir d'aquí el matí ha seguit amb una òbvia anormalitat al menys més tranquila. El pitjor de tot ha estat a l'hora d'esbarjo quan en Josep ha recordat quan ja era al pati que havia olidat l'esmorzar a l'aula i ja havia començat a amenaçar la professora amb una cullereta de plàstic bruta de petit suisse. En Josep ha pogut regressar a l'aula però en sortir algú d'avançada edat li ha cridat l'atenció: "Pepe! enga amoh que hai c'acabá d'arreglá er transformadò i noh amoh pa caza". En Josep en no veure ningú més al passadís l'ha seguit. Han entrat els dos en una habitació petita i fosca que a en Josep li ha agradat en estar plena de cables i llumetes de color vermell. No ha trigat gens en fotre la grapa i començar a sentir combulsions produïdes pel corrent elèsctric, el seu company ja s'havia dut un bon ensurt no sabent què fer que se li ha escapat l'altra mà a en Josep electrocutant així al seu amic. Per sort en Josep encara és jove i només ha hagut de passar una setmana a l'hospital en rehabilitació, l'altre va morir d'un par cardíat a l'instant.