Google

dijous, de gener 13, 2005

Parasite God

Parasite God
anava caminant pel semieix major d'una el·lipse, tot just feia uns segons havia passat el focus esquerre, quant de cop em vaig topar amb el que semblava un arc de circumferència. No vaig ni gosar imaginar-me què hi podia fer el que semblaven evidències de la presència d'una circumferència per aquells indrets, perquè era realment insòlit. Vaig manegar-me-les com vaig poder per no caure daltabaix de l'eix de les abscisses i vaig continuar com si res hagués passat. No és d'extranyar que quan ja era pròxim al punt a veiés perfectament la intersecció d'aquella intrusa circular amb la meva cònica d'excentricitat menor a 1. Devia fer-hi alguna cosa i no tenia gaire temps. No havia pagat el lloguer del sub-espai del mes anterior i si s'acostava un integrador veuria de seguida que no només era un morós sinó que a sobre estava ocupant més espai del que em pertocava. En veure que no creia i passava del que li deia, vaig anar a buscar un amic meu, l'hipocicloide i li vaig explicar el que em pasava. En arribar i amenaçar l'infeliç d'aquell cercle amb que si no es traslladava un radi mínim de 2a cap al segon o tercer quadrant el faríem trobar l'àrea del meu amic en girar al voltant de l'eix x. Amb tot això el l'hipo ja havia tingut temps de fer una demostració de la seva habilitat de convertir-se com aqell qui no vol en un cos de revolució. El cercle no va trigar ni mig període en fugir tot esvalotat. No va tornar a acostar-se per aquells quadrants en molt de temps. :-)

1 Comments:

Blogger aiwendil said...

si tornés el cercle, sempre et quedaria l'opció de buscar una base de vectors propis. aquests no s'immuten ni davant d'un endomorfisme!

10:58 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home